Foto Vicent Bravo

Ho reconec. No m’agrada -i fins i tot m’afecta- quan els mitjans de comunicació que considere seriosos (em referisc a Eurosport -la nostra Casa del Ciclisme- o a El Cuaderno de Joan Seguidor) nomenen la Vuelta a la Comunidad Valenciana com Vuelta a Valencia . El meu descontent el faig públic via xarxes socials quan potser n’hi hauria prou amb remetre’ls un privat amb bones maneres tractant de fer-los veure l’error. La reacció de professionals que saben molt d’açò com Laura Meseguer o Ibán Vega sempre és comprensiva. Assumixen que la Vuelta a la Comunidad Valenciana no és la Vuelta a Valencia, com la Vuelta a Andalucía tampoc és la Vuelta a Sevilla ni la Volta a Catalunya és la Volta a Barcelona.

Ella em dóna un like i immediatament edita el seu post icol·loca el nom correcte, ell entona el mea culpa, s’excusa en que ésuna forma de simplificar el text i em convida a escriure un article per a ElCuaderno de Joan Seguidor, tot un honor per a un ‘seguidor’ com jo i unainvitació que no puc rebutjar.

La Vuelta a la Comunidad Valenciana, que enguany arriba a la seuasetantena edició, ha tingut diferents denominacions en la seua història. Va serVuelta a Levante entre 1929 i 1977, va passar a anomenar-se Vuelta a la Regiónde Valencia aquell 1979 que va guanyar Vicente Belda, i Vuelta a las TresProvincias entre 1980 i 1983. Des de llavors és la Vuelta a la ComunidadValenciana.

Estic segur al 100% que qui escriu de ciclisme des de fora d’estacomunitat autònoma ho fa de bona fe i no cau en este detall, com tampoc ho faquan es referix a nosaltres com ‘el levante’ (este tema donaria per a un altrearticle). I sí, a tot arreu hi ha picabaralles territorials i ací no anàvem aser menys. Hi haurà molts alacantins o castellonencs que no porten bé això deVuelta a Valencia. Però també n’hi ha valencians, com és el meu cas. La Vueltaa la Comunidad Valenciana (o Volta a la Comunitat Valenciana) té el nom que té,i sí, encomoda per a un titular per la seua extensió però, que li hem de fer,no és l’única. Per cert, si a tot això li afegim que el primer líder és EdvaldBoasson-Hagen el problema per al periodisme escrit ja és majúscul.

Article d’opinió publicat en El Cuaderno de JoanSeguidor