Mètodes d'estudi de composició corporal (2)

Entre els mètodes d'estudi de composició corporal destaquen, per l’extensió del seu ús, l'antropometria i la bioimpedanciometria, i per la seua precisió, la densitometria mitjançant absorciometria de raigs X d'energia dual (DXA o DEXA). La major diferència entre estos mètodes està en la seua precisió, fiabilitat i reproductibilitat dels resultats.

L’antropometria està sotmesa a variacions per part del professional que la realitza i que encara són més grans si es compara amb la realitzada per altres professionals i per això requerix un gran entrenament en la tècnica per intentar reduir-los. A més, quan es compara amb la DEXA, s'observa que l'antropometria tendix a infravalorar els nivells de greix corporal. De fet, hi ha estudis en què l'antropometria ha infravalorat el greix en un 6% per al grup sencer, amb errors individuals de fins a un 10% per damunt a un 15% per sota.

Els dispositius de bioimpedància poden oferir resultats amb un marge d'error entre el 6 - 10% ja que depenen entre d'altres, del nivell d’hidratació, dejuni, i activitat física dels atletes. Quan els resultats es comparen enfront dels de la densitometria mitjançant DEXA, hi ha estudis que demostren que la bioimpedanciometria també infravalora els resultats de massa greix en atletes d'elit davant de la DEXA. A més la bioimpedanciometria demostra una precisió molt baixa en estimar la composició corporal a nivell individual, la qual cosa pot limitar de manera important la informació respecte a l'adaptació dels atletes a diferents tipus d'entrenament.

La densitometria mitjançant DEXA consistix en una prova radiològica, de molt baixa radiació (equivalent a la rebuda durant un vol d'avió, o en 3 hores de la nostra vida habitual -per comparar, un TAC pot emetre l’equivalent a 7 anys-), en la qual el pacient es tomba en una llitera oberta (per tant no causa claustrofòbia), i mitjançant la interpretació per part del programari de l'absorció dels raigs pels diferents teixits proporciona en menys de 10 minuts una completa informació de la quantitat total de greix, múscul i mineral ossi, i per separat en braços, cames i tronc.

Estos resultats fan que la DEXA es considere com el sistema ‘Gold Standard’ (de referència) per als estudis de composició corporal i han dut a institucions com el FC Barcelona a utilitzar-lo com a mètode de referència per a l'estudi dels seus jugadors, i a la FSEM britànica (Facultat of Sport and Exercise Medicine) a emetre un document de consens en el que considera la DEXA una "eina millor que la majoria de les altres tècniques per mesurar el greix corporal " i "pot ser usada en la valoració de l'entrenament i la forma física, ja que hi ha una correlació inversa entre la distància assolida corrent i el greix corporal ", amb "uns resultats molt reproduïbles amb un coeficient de variació entre 1-3%" i una "baixa radiació que no comporta problemes a l'usuari al repetir les proves".

Una qüestió a tindre en consideració per part de qui es realitza un estudi amb DEXA és que els percentatges de referència de greix corporal que es tenen com a ‘estàndard’ molt  probablement no estiguen obtinguts de resultats de DEXA, de manera que en realitzar els estudis amb este sistema, és molt possible que siguen superiors als esperats.

En el cas particular del ciclisme

El ciclisme es basa en llargs desplaçaments, de manera que en un principi, el ciclista haurà de ser un atleta de baix pes i amb baix greix corporal, i amb un predomini d'un major desenvolupament muscular en membres inferiors. De fet, tant la massa magra com la massa greix a la part superior del cos suposen un pes mort per al ciclista. Però dins dels ciclistes hi ha diferents especialitats, i cadascuna d’elles es pot beneficiar d'unes o altres característiques en la seua composició corporal.

Per començar, ja hi ha diferències entre els ciclistes de pista i els de ruta, hi ha estudis que demostren un major percentatge de greix i múscul en els de pista (8.6% vs 7.5% i 54.8% vs 51.5% respectivament). Dins dels de ruta, els escaladors seran els que més es beneficien de portar a l'extrem l'aconseguir un pes i un greix corporal el més baix possible, dins dels mínims aconsellables i sense que els porte a perdre massa muscular. Els contrarellotgistes es beneficiaran de ser més alts i musculosos, ja que podran desenvolupar així una major potència, i la seua baixa relació entre superfície corporal i massa corporal  millora el comportament aerodinàmic.

Els esprinters també requereixen una major massa muscular, i de fet es poden beneficiar de desenvolupar també més múscul en tronc i braços, doncs en l'esprint utilitzes la força a tot el cos. Com més fort se és, millor es pot controlar la bicicleta en estes circumstàncies.
Hi ha estudis que assenyalen una diferència entre ciclistes de muntanya i ruta de 7.05 i 8.22% de greix respectivament i 30 i 36 Kg de massa muscular respectivament.


Densicorp
Densicorp, Centre de Diagnòstic d’Osteoporosi, és un centre amb més de 20 anys d'experiència en la realització de densitometries òssies mitjançant DEXA, que des de fa 3 anys decidix aprofitar al màxim el potencial del seu densitòmetre Hologic QDR Explorer i comença a realitzar estudis de composició corporal. Situat a València, al Carrer Nicolás Estevanez 14 (al costat del carrer Linares), pretén ser un centre on els esportistes puguen mesurar i seguir evolutivament la seua composició corporal amb la màxima fiabilitat.

Per fer-ho més accessible, actualment s'estan fent promocions per equips, o packs de seguiments anuals individuals, que permeten obtindre una densitometria per a un preu molt assequible, dels quals es pot obtindre més informació al nostre facebook o a la nostra pàgina web.

 

 

Miguel A. Mollar. Especialista en endocrinologia i nutrició. 

Densicorp. Centro de Diagnóstico de Osteoporosis

 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Vídeo destacat: Mundial sub23 de ciclocròs 2017