Felipe Orts firma un 20é lloc al Mundial de Valkenburg en el seu debut en categoria elit

El seleccionador nacional Pascual Momparler ja va advertir en les jornades prèvies a la disputa del Mundial de ciclocròs, que ha tingut lloc a Valkenburg, que el futur de l'especialitat a Espanya mai havia dibuixat un horitzó tan esperançador com l'actual. I només demanava una cosa: paciència perquè acabara de formar-se esta il·lusionant generació. "No hem de posar-los cap pressió ni exigir-los encara resultats, ja que la majoria es troben en el primer any en la seua categoria, però tots ells tenen un gran potencial i dins d'un parell de temporades estaran optant a cotes que fins fa poc eren impensables", explicava.

A la cursa elit, l'alacantí Felipe Orts, després d'haver realitzat una pitjor eixida de la qual hauria desitjat i veure's privat de pujar al vagó capdavanter, es va veure obligat a remuntar des de molt enrere. Pacient i traient rèdit del càstig que anava imposant el traçat als seus rivals, va anar progressant en cada gir, esprement la seua explosivitat, per remuntar de la trentena plaça fins aproximar-se a roda d'Ismael Esteban, que era el millor posicionat dels ciclistes espanyols en els dos primers girs, rodant al voltant de la 22a posició.

En paral·lel, en el que respectaba a la lluita pel mallot 'arc iris', la sorpresa, impresa en els gestos d'estupefacció de tots els aficionats locals, era ja majúscula quan tot just s'havia completat el primer terç de la prova, ja que el gran favorit, Mathieu van der Poel, que corria davant el seu públic, es mostrava incapaç de tirar el llaç a un superb Wout van Aert. El belga va resistir a la perfecció el primer canvi de ritme del nét de Poulidor i ja en el segon gir va trencar el duo que formaven al capdavant per posar rumb al seu tercer títol de campió del món consecutiu. Això sí, exhibició mitjançant. Sempre concentrat i al límit de l'esforç, va demostrar ser superior pedalant, gestionant les zones més tècniques, així com amb la bici a l'espatlla.

El recital de Van Aert en la cita més important del curs va acabar sent, a la vegada, el dia més negre de la temporada de Van der Poel, que després de dominar el calendari internacional fins a la data de hui, va arribar a veure's fora del podi després de ser superat per Michael Vanthourenhout i Toon Aerts quan restava un gir per a la conclusió. Per sort per a ell, i fruit d'una gran volta final, va aconseguir recuperar la posició de medalla de bronze, sota la qual va creuat l'arc de meta a 17" de Vanthourenhout, però a més de 2'30" del seu gran rival. 

Mentrestant, a la segona meitat de carrera, Orts va superar a Ismael Esteban i es va establir de manera sòlida entre els vint primers junt a un grup en el qual es trobava fins al quinzé classificat. Just el repte fixat pel líder d'esta nova generació, que abans de marxar a Valkenburg es marcava lluitar pel top 15-20 com a gran objectiu. Finalment, va creuar la meta en 20a posició, cinc llocs per davant d'Ismael Esteban, que tot i comptar amb bones cames va tindre problemes amb la cadena i una de les seues sabatilles i va veure llastat el seu resultat. Els veterans Javier Ruiz de Larrinaga i Aitor Hernández, que van donar tot sobre l'exigent circuit de Valkenburg,van acabar 35é i 45é respectivament.

 

Foto: RFEC


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Vídeo destacat: Mundial sub23 de ciclocròs 2017